martes, 1 de agosto de 2017

Les famílies ja tenen les claus

Les famílies ja han accedit als habitatges de protecció oficial de Sant Ferran de Formentera que formen part del projecte "Life Reusing Posidonia", promogut per l'Insitut Balear de l'Habitatge (IBAVI). Aquest projecte, que neix l'abril de 2010, posa en marxa un prototip de construcció amb mesures mediambientals pioneres a les Illes Balears.


LA presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, el president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, i el conseller de Territori, Energia i Movilitat, Marc Pons han lliurat les claus a les famílies. Encara queda per adjudicar un habitatge adaptat, reservat per a sol·licitants amb necessitats especials, i un d'altre que està en tràmit d'adjudicació.

Es tracta del primer edifici plurifamiliar de classe energètica A a les Illes Balears. S'han construït sobre un solar aportat pel Consell de Formentera i l'IBAVI i és un prototip de construcció eficient que ha obtingut l'ajuda europea del programa "Life+ 2012". Aquest projecte, anomentat de governança ambiental, està finançat per la Unió Europea a través del programa marc "Life Posidonia" i s'encarrega de recollir les dades del procés de construcció dels habitatges i fer un seguiment dels consums. Aquestes dades serviran de model per desenvolupar les futures normes de construcció eficient a Europa.

Les característiques principals d'aquest projecte són la reutilització de la posidonia oceànica seca com a aïllament tèrmic i la utilització durant la construcció de residus com els palets d'obra, els àrids de l'excavació i fusteries de segona mà, evitant al màxim el formigó armat, productes derivats del petroli i el PVC. Aquesta reutilització de materials i la utilització d'elements el més ecològics possible ha permès reduir un 50% la contaminació durant el procés de construcció i un 50% els residus d'obres. D'aquesta forma, amb la reutilització, s'ha aconseguit reduïr les emissions de CO₂.

Està previst que amb aquest projecte els habitatges puguin reduir un 75% el consum d'energia de l'immoble durant la seva vida útil i un 60% el consum d'aigua. Per aquests motius els adjudicataris s'han compromés en el seu contracte de lloguer a fer consums responsables, a facilitar el seguiment de les dades de consum i a fer un ús sostenible de l'habitatge.

video



miércoles, 19 de julio de 2017

Les figueres i l'arquitectura tradicional

Al poeta Rafael Albertí i a la seva dona els va salvar una figuera eivissenca.

Pues estábamos en casa sentados, me acuerdo perfectamente, estábamos sentados en una higuera, en una de esas higueras de que te he hablado, de sombra profunda, sentados en las ramas, María Teresa y yo, y de pronto vimos - nuestra casa quedaba a unos treinta metros de la higuera-, vimos a una pareja de la Guardia Civil que llegaba a casa y que venía realmente a buscarnos (…) A nosotros nos ha salvado la sombra de una higuera ibicenca. 



Així ho conten Marià Castelló, Víctor Rahola i Stefano Cortellaro, en el seu article Na Blanca d’en Mestre, publicat a la revista Quaderns del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.

La figuera és tot un símbol a les Illes Balears però especialment a Formentera. La figuera és un arbre que ens avisa de que arriba la primavera, és un esclat a l’estiu, són olors, és refugi, és dolçor… I fins i tot, ens atrevim a dir que la figuera - la figuera estalonada- és un magnífic exemple d'arquitectura tradicional en estat pur, la que inspira les cases del Projecte 14HPP Sant Ferran de Formentera.


Perquè l’arquitectura tradicional ha estat una referència constant en aquest projecte, no com a forma, si no com a manera de treballar, des de l’escassetat de recursos i amb el que tens a mà. Com ha passat amb les figueres estalonades de Formentera.

Els pagesos veien que a les figueres tenien complicat créixer cap amunt per mor del vent que bufa en aquesta illa sense muntanyes. Per això, en un moment donat, la solució va ser col·locar estalons davall les seves branques (els estalons són aquets pals bifurcats en un dels extrems que sostenen les branques dels arbres i que armen parrals).

Amb el temps, experimentaren que, amb un sol tronc, una figuera produïa moltes més figues. A més, gràcies als estalons podien accedir a les figues situades més amunt, i els animals i les persones trobaven una ombra per protegir-se de la calor. Tot eren avantatges.

Així, el pagès va modelar la figuera respectant l’arbre i l’entorn, adaptant-se i millorant. Mirau les fotografies de na Blanca d’en Mestre, la figuera més impressionant de l’illa.


La inspiració i la sabiduria, per tant, vénen moltes vegades de l’arquitectura tradicional, que són com unes ulleres per mirar d’aprop i no perdre detall.




*Fotos de les figueres, Luna Pérez Visairas.
*Foto de la promoció Projecte 14HPP Sant Ferran, José Hevia.
*Muntatge de Marià Castelló, inclòs a l'article Na Blanca d’en Mestre, juntament amb Víctor Rahola i Stefano Cortellaro, publicat a la revista Quaderns del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.